Passat dissabte, 26 de febrer, es va celebrar a l'edifici AULARI III de la
Universitat de València, una Jornada Marc de Medi Ambient i Sostenibilitat que portava per títol "L'Educació Ambiental a
debat". Alguns membres de la comissió ecològica vam assistir-hi i hem considerat important informar-vos sobre el contingut del congrés, el qual girava al voltant de la Cimera de la Terra Rio +20 (anomenada oficialment Conferència de
Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible) que es celebrarà del 20 al
22 de juny de 2012 a Rio de Janeiro, Brasil. Aquesta
cimera és un nou intent de Nacions Unides en el començament del mil·lenni per avançar sobre el compromís dels Estats i la comunitat mundial
en els grans canvis d'aquest segle XXI. Tindrà
lloc vint anys després de la primera cimera històrica de Rio de Janeiro
el 1992 i deu anys després de la de Johannesburg el 2002.
L'esdeveniment de les Nacions Unides és ambiciós. Invita els Estats, la societat civil i els ciutadans a "establir les bases d'un món de prosperitat, pau i sostenibilitat", incloent tres temes en l'ordre del dia:
L'esdeveniment de les Nacions Unides és ambiciós. Invita els Estats, la societat civil i els ciutadans a "establir les bases d'un món de prosperitat, pau i sostenibilitat", incloent tres temes en l'ordre del dia:
- L'enfortiment dels compromisos polítics en favor del desenvolupament sostenible.
- El balanç dels avenços i les dificultats vinculats a la seva implementació.
- Les respostes als nous desafiaments emergents de la societat.
Dues qüestions, íntimament lligades, constitueixen l'eix central de la cimera:
Rio +20 constitueix una nova etapa en l'itinerari d'una comunitat mundial emergent. És important no veure a la Cimera, tal com va passar a Copenhaguen, com un moment decisiu per a la humanitat, una mena de tot o res on el futur del planeta es juga en el lapse d'uns pocs dies. En els fets, els processos de negociació internacional estan estancats des de fa més de deu anys, ja siguen les negociacions comercials amb la suspensió del cicle de Doha, les negociacions sobre el clima amb el fracàs de Copenhaguen o fins i tot la incapacitat per reformar profundament el sistema de Nacions Unides concebut després de la Segona Guerra Mundial. Només el G-20 pot aparèixer avui com un reconeixement, tímid i ambigu, del fet que els països més rics s'erigeixen en el directori del món, de la necessitat d'una governança global i multipolar.
No obstant això, Rio +20 ha de significar un pas endavant. És impossible que hi haja una gestió efectiva de les interdependències, a l'altura de les necessitats, sense una àmplia convergència i un veritable diàleg entre tots els pobles i els ciutadans del planeta, sense que els Estats abandonin la seva sobirania, sense establir col·lectivament els fonaments d'una governança mundial legítima, democràtica i eficaç. Tot això suposa, prèviament, la consciència d'un destí comú i la creació progressiva d'una comunitat mundial, que aprenga a descobrir-se i gestionar-se per si mateixa, afirmant les seues identitats locals i regionals. Aquesta obra gegant, que exigeix molt temps i esforç, acaba de començar.
Si bé els vint anys transcorreguts des de 1992 només van significar avenços molt parcials i insuficients respecte dels objectius de sostenibilitat, la primera cimera de Rio el 1992 va tractar les qüestions fonamentals del problema. Des de llavors, la situació del món va canviar considerablement. Factors com el creixement de la desigualtat, el terrorisme internacional, el canvi climàtic, la crisi del sistema econòmic i financer, els aixecaments populars del món àrab seguiran redissenyant profundament l'equilibri geopolític mundial. Aquests factors es van tornar també radicalment sistèmics i solidaris entre si, convertint els enfocaments sectorials i exclusius en un element amb totes les lletres dels obstacles a superar.Va arribar el moment en què la societat civil no deu només limitar-se a protestar en una contra-cimera. Necessita dissenyar una estratègia de canvi amb perspectives clares i sòlides, organitzades al voltant d'un petit nombre de grans transformacions que són objecte d'una identificació col·lectiva. Ni la suma de centenars de problemes, tots reals però desconnectats els uns dels altres, ni la recerca d'un boc expiatori i d'una causa única, tal com "la globalització", nou avatar del "capitalisme", responen a aquesta necessitat estratègica.
La cimera de Rio+ 20 pot idealment conduir a una visió pluricultural del basament ètic i polític capaç de transformar l'arquitectura de la governança global. Resulta imperiós que les parts interessades del procés reflecteixin la diversitat de societats, que la majoria no sigui relegada una vegada més a la categoria d'espectadors impotents. Per a això, Rio+20 s'ha de preparar amb antelació. És important abans de res aprendre la naturalesa dels objectius, comprendre com es desenvoluparà la cimera i anticipar el que succeirà després.
- Una economia ecològica amb vista a la sostenibilitat i l'eradicació de la pobresa.
- La creació d'un marc institucional per al desenvolupament sostenible.
Rio +20 constitueix una nova etapa en l'itinerari d'una comunitat mundial emergent. És important no veure a la Cimera, tal com va passar a Copenhaguen, com un moment decisiu per a la humanitat, una mena de tot o res on el futur del planeta es juga en el lapse d'uns pocs dies. En els fets, els processos de negociació internacional estan estancats des de fa més de deu anys, ja siguen les negociacions comercials amb la suspensió del cicle de Doha, les negociacions sobre el clima amb el fracàs de Copenhaguen o fins i tot la incapacitat per reformar profundament el sistema de Nacions Unides concebut després de la Segona Guerra Mundial. Només el G-20 pot aparèixer avui com un reconeixement, tímid i ambigu, del fet que els països més rics s'erigeixen en el directori del món, de la necessitat d'una governança global i multipolar.
No obstant això, Rio +20 ha de significar un pas endavant. És impossible que hi haja una gestió efectiva de les interdependències, a l'altura de les necessitats, sense una àmplia convergència i un veritable diàleg entre tots els pobles i els ciutadans del planeta, sense que els Estats abandonin la seva sobirania, sense establir col·lectivament els fonaments d'una governança mundial legítima, democràtica i eficaç. Tot això suposa, prèviament, la consciència d'un destí comú i la creació progressiva d'una comunitat mundial, que aprenga a descobrir-se i gestionar-se per si mateixa, afirmant les seues identitats locals i regionals. Aquesta obra gegant, que exigeix molt temps i esforç, acaba de començar.
Si bé els vint anys transcorreguts des de 1992 només van significar avenços molt parcials i insuficients respecte dels objectius de sostenibilitat, la primera cimera de Rio el 1992 va tractar les qüestions fonamentals del problema. Des de llavors, la situació del món va canviar considerablement. Factors com el creixement de la desigualtat, el terrorisme internacional, el canvi climàtic, la crisi del sistema econòmic i financer, els aixecaments populars del món àrab seguiran redissenyant profundament l'equilibri geopolític mundial. Aquests factors es van tornar també radicalment sistèmics i solidaris entre si, convertint els enfocaments sectorials i exclusius en un element amb totes les lletres dels obstacles a superar.Va arribar el moment en què la societat civil no deu només limitar-se a protestar en una contra-cimera. Necessita dissenyar una estratègia de canvi amb perspectives clares i sòlides, organitzades al voltant d'un petit nombre de grans transformacions que són objecte d'una identificació col·lectiva. Ni la suma de centenars de problemes, tots reals però desconnectats els uns dels altres, ni la recerca d'un boc expiatori i d'una causa única, tal com "la globalització", nou avatar del "capitalisme", responen a aquesta necessitat estratègica.
La cimera de Rio+ 20 pot idealment conduir a una visió pluricultural del basament ètic i polític capaç de transformar l'arquitectura de la governança global. Resulta imperiós que les parts interessades del procés reflecteixin la diversitat de societats, que la majoria no sigui relegada una vegada més a la categoria d'espectadors impotents. Per a això, Rio+20 s'ha de preparar amb antelació. És important abans de res aprendre la naturalesa dels objectius, comprendre com es desenvoluparà la cimera i anticipar el que succeirà després.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada