Ecoauditoria

Iniciem l'Ecoauditoria

Hem de tindre en compte que l'educació ambiental és un procés en què les persones adquireixen, no només un coneixement sobre el medi en què es desenvolupen, sinó les destreses i la forma per actuar en l'àmbit col·lectiu i en l'individual per tal de saber resoldre i millorar els problemes ambientals del seu entorn. És per tant una educació orientada a formar en valors i en compromisos, però també un aprenentatge cap a la capacitació i cap a la participació activa en la millora del nostre medi ambient.

  

Les ecoauditories escolars sorgeixen com una alternativa d'implantar processos d'educació ambiental des de la transversalitat i d'enfrontar, des d'una formació basada en la resolució de problemes ambientals, l'entorn més proper a l'alumnat: el seu centre escolar.

Així doncs, després de diversos anys intentant establir els objectius a assolir i a definir els continguts a treballar, des de la Comissió Ecològica us volem informar que des de fa un parell de setmanes hem encetat l'ecoauditoria de l'Escola Les Carolines, la qual es desenvoluparà al llarg de l'actual curs 2012-2013 i, ben segur, ocuparà gran part del proper. 

Què és una ecoauditoria?

L'ecoauditoria escolar és un procés educatiu en què l'alumnat d'un centre desenvolupa un diagnòstic dels problemes ambientals que hi ocorren al seu si (la qualitat ambiental del centre i els comportaments dels seus usuaris) i proposa, de manera consensuada, mesures i actuacions per resoldre o pal·liar aquests problemes des de la implicació activa, no només de l'alumnat sinó de tota la comunitat escolar.

Quines persones interven i com ho fan? 

En l'ecoauditoria han de participar, directa o indirectament, la totalitat dels integrants de la comunitat escolar: professorat, pares i mares, personal de direcció, personal administratiu, personal de neteja i, sobretot, l'alumnat.

Què s'ha d'auditar?

Al guió que seguirem en la nostra ecoauditoria es tindran en compte els següents factors: l'aigua, l'energia, els residus, els mitjans de transport, els material escolar / paper, les instal·lacions, la convivència / relacions i l'entorn del centre.  

De quines parts consta?

L'ecoauditoria consta de tres parts i es treballarà des de l'etapa Primària fins la Secundària:

• Fase inicial o diagnòstica: el primer pas serà conèixer l'estat ambiental del centre. Per de fer-ho, desenvoluparem una sèrie ordenada d'activitats de recerca que ens permetran recollir informació i mesurar els processos ambientals del centre. El diagnòstic es realitzarà mitjançant fitxes d'investigació, enquestes d'opinió o fitxes de presa de dades. Aquestes proposaran activitats que permetran l'alumnat conèixer i valorar els processos ambientals estudiats, els problemes que es generen, les seues conseqüències i també les seues causes. El diagnòstic és una part fonamental del procés ja que a través d'ell obtindrem les dades per conèixer quins processos són correctes i quins no, i per tant, podrem establir les propostes de millora per als problemes detectats.

•  Anàlisi i conclusions: aquesta fase serà elaborada únicament per l'etapa de Secundària. Després d'haver realitzat totes les sessions relacionades amb la fase de diagnòstic, caldrà analitzar totes les dades recollides i extreure una conclusió en funció dels resultats obtesos.

• Pla d'acció: Aquesta etapa l'encetarem el curs vinent (2013 - 2014) i es centrarà en establir una línia d'acció en funció a les propostes acceptades i les decisions preses de manera consensuada per part de tot el centre. Considerem que la participació és la millor manera per tal que es produïsca una implicació general, doncs d'aquesta manera sorgiran noves propostes que tractaran de millorar la gestió i el funcionament del centre. Si l'alumnat es sent partícep i identificat amb el procés, serà més fàcil que interioritzen canvis d'actitud i comportament que, en definitiva, és el nostre principal objectiu.

La comissió ecològica

 

Papereres de reciclatge

Des de la comissió ecològica us volem informar que tota l'etapa d'infantil i el primer cicle de primària, ja compten amb les papereres idònies per poder separar correctament tots els residus que es generen a classe. No obstant això, continuem treballant en intentar completar l'objectiu de dotar tota l'etapa de primària, durant el temps restant d'aquest curs 2012-2013.

Podeu observar les imatges de les papereres d'Infantil (a l'esquerra) i de Primària (a la dreta).

La comissió ecològica.

Rio +20

Passat dissabte, 26 de febrer, es va celebrar a l'edifici AULARI III de la Universitat de València, una Jornada Marc de Medi Ambient i Sostenibilitat que portava per títol "L'Educació Ambiental a debat". Alguns membres de la comissió ecològica vam assistir-hi i hem considerat important informar-vos sobre el contingut del congrés, el qual girava al voltant de la Cimera de la Terra Rio +20 (anomenada oficialment Conferència de Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible) que es celebrarà del 20 al 22 de juny de 2012 a Rio de Janeiro, Brasil. Aquesta cimera és un nou intent de Nacions Unides en el començament del mil·lenni per avançar sobre el compromís dels Estats i la comunitat mundial en els grans canvis d'aquest segle XXI. Tindrà lloc vint anys després de la primera cimera històrica de Rio de Janeiro el 1992 i deu anys després de la de Johannesburg el 2002.

L'esdeveniment de les Nacions Unides és ambiciós. Invita els Estats, la societat civil i els ciutadans a "establir les bases d'un món de prosperitat, pau i sostenibilitat", incloent tres temes en l'ordre del dia: 

1. L'enfortiment dels compromisos polítics en favor del desenvolupament sostenible.  
2. El balanç dels avenços i les dificultats vinculats a la seva implementació.  
3. Les respostes als nous desafiaments emergents de la societat. 

Dues qüestions, íntimament lligades, constitueixen l'eix central de la cimera: 

1. Una economia ecològica amb vista a la sostenibilitat i l'eradicació de la pobresa.  
2. La creació d'un marc institucional per al desenvolupament sostenible.

Aquests objectius són també els de tots els pobles, tots els ciutadans i ciutadanes del planeta. La consciència que el món s'enfronta a importants canvis està cada vegada més present. Els ciutadans mostren un coratge i una capacitat creixent per fer sentir les seves veus i participar dels desafiaments de la societat. Per descomptat, encara és llarg el camí entre la consciència de les alternatives i la capacitat de les nostres societats, en particular de les nostres institucions i els nostres governs nacionals, per avaluar la dimensió d'aquestes transformacions i posar-les en pràctica. Cal, a més a més, evitar que aquesta presa de consciència es tradueixi en un replegament separatista o identitari, que encoratge oposar els interessos nacionals d'uns i altres. La història ens ha mostrat que aquest replegament només pot conduir finalment a carrerons sense sortida ia la guerra.

Rio +20 constitueix una nova etapa en l'itinerari d'una comunitat mundial emergent. És important no veure a la Cimera, tal com va passar a Copenhaguen, com un moment decisiu per a la humanitat, una mena de tot o res on el futur del planeta es juga en el lapse d'uns pocs dies. En els fets, els processos de negociació internacional estan estancats des de fa més de deu anys, ja siguen les negociacions comercials amb la suspensió del cicle de Doha, les negociacions sobre el clima amb el fracàs de Copenhaguen o fins i tot la incapacitat per reformar profundament el sistema de Nacions Unides concebut després de la Segona Guerra Mundial. Només el G-20 pot aparèixer avui com un reconeixement, tímid i ambigu, del fet que els països més rics s'erigeixen en el directori del món, de la necessitat d'una governança global i multipolar.

No obstant això, Rio +20 ha de significar un pas endavant. És impossible que hi haja una gestió efectiva de les interdependències, a l'altura de les necessitats, sense una àmplia convergència i un veritable diàleg entre tots els pobles i els ciutadans del planeta, sense que els Estats abandonin la seva sobirania, sense establir col·lectivament els fonaments d'una governança mundial legítima, democràtica i eficaç. Tot això suposa, prèviament, la consciència d'un destí comú i la creació progressiva d'una comunitat mundial, que aprenga a descobrir-se i gestionar-se per si mateixa, afirmant les seues identitats locals i regionals. Aquesta obra gegant, que exigeix ​​molt temps i esforç, acaba de començar.

Si bé els vint anys transcorreguts des de 1992 només van significar avenços molt parcials i insuficients respecte dels objectius de sostenibilitat, la primera cimera de Rio el 1992 va tractar les qüestions fonamentals del problema. Des de llavors, la situació del món va canviar considerablement. Factors com el creixement de la desigualtat, el terrorisme internacional, el canvi climàtic, la crisi del sistema econòmic i financer, els aixecaments populars del món àrab seguiran redissenyant profundament l'equilibri geopolític mundial. Aquests factors es van tornar també radicalment sistèmics i solidaris entre si, convertint els enfocaments sectorials i exclusius en un element amb totes les lletres dels obstacles a superar.Va arribar el moment en què la societat civil no deu només limitar-se a protestar en una contra-cimera. Necessita dissenyar una estratègia de canvi amb perspectives clares i sòlides, organitzades al voltant d'un petit nombre de grans transformacions que són objecte d'una identificació col·lectiva. Ni la suma de centenars de problemes, tots reals però desconnectats els uns dels altres, ni la recerca d'un boc expiatori i d'una causa única, tal com "la globalització", nou avatar del "capitalisme", responen a aquesta necessitat estratègica.

La cimera de Rio+ 20 pot idealment conduir a una visió pluricultural del basament ètic i polític capaç de transformar l'arquitectura de la governança global. Resulta imperiós que les parts interessades del procés reflecteixin la diversitat de societats, que la majoria no sigui relegada una vegada més a la categoria d'espectadors impotents. Per a això, Rio+20 s'ha de preparar amb antelació. És important abans de res aprendre la naturalesa dels objectius, comprendre com es desenvoluparà la cimera i anticipar el que succeirà després.

Som Energia: la cooperativa d'energia verda

 Des de la Comissió Ecològica de l'Escola Les Carolines volem donar a conèixer la cooperativa Som Energia i ajudar a difondre la important tasca que duen a terme en aquestos temps tan difícils.

 

 El projecte de creació de Som Energia va prendre forma durant la primavera del 2010 quan un grup de persones vinculades a la Universitat de Girona varen veure la necessitat de reproduir experiències exitoses en d'altres països europeus per promoure la participació de la ciutadania en un canvi de model energètic.

És a partir del setembre de 2010 que s'inicia la difusió de la idea de crear la cooperativa Som Energia. Com a resultat, es va poder assolir la xifra de socis i sòcies necessària per poder constituir oficialment la cooperativa.

El dissabte 11 de desembre de 2010, amb l'assistència de vora 150 socis i sòcies, es realitza l'Assemblea Constituent de Som Energia a la Casa de Cultura de Girona. I a final d'aquest any ja erem gairebé mil socis i sòcies.

L'any 2011 és el primer any en que Som Energia, SCCL funciona plenament com una cooperativa, amb l'ànim d'assolir els primers objectius marcats: convertir-se en una comercialitzadora d'electricitat 100% renovable i iniciar els primers projectes propis de producció d'energia.

Finalment al setembre de 2011 s'inicia l'activitat de comercialització d'electricitat verda certificada.

Energia: passat, present i futur

La nostra societat és consumidora principalment de fonts energètiques de base mineral. Podríem continuar consumint aquesta energia, però sobretot per quatre raons aquesta energia s'haurà de crear localment a partir de fonts renovables:

          1. S'ha arribat al Peak Oil, s'acaba el petroli accesible a bon preu.
          

          2. Per Seguretat energètica, massa dependència exterior de zones conflictives.
          

          3. Pels efectes sobre el Canvi climàtic que provoca l'ús de combustibles fòssils.
          

          4. Per afavorir la Producció descentralitzada i l'Economia local.

La situació a l'estat espanyol de les energies renovables està en una fase força primària. La majoria dels projectes han estat a gran escala i realitzats per unes poques grans empreses. El suport popular per a polítiques que afavoreixin i/o subvencionin les energies renovables és ínfim.

La popularització de les energies renovables sembla que passa per aplicar mesures de promoció local a petita escala. Si la gent visualitza i en treu profit dels projectes d'energies renovables provocarà el sorgiment d'una nova consciència sostenible.

Un clar exemple és Alemanya. En moltes ciutats europees han sorgit iniciatives populars a petita escala de cooperatives de producció energètica. Moltes d'aquestes han tingut una bona acceptació i algunes s'han convertit en organitzacions importants i modèliques, amb milers de socis i milions d'euros de facturació. 

Per què Som energia?

La suma de moltes persones pot generar una força imparable.

L'objectiu de Som Energia és ser una cooperativa sense ànim de lucre que reuneixi a milers de persones amb el desig de canviar el model energètic actual i treballar junts per assolir un model 100% renovable.

No hem d'esperar a que els governs ho facin per nosaltres, ho podem fer nosaltres mateixos, si ens ho proposem.

Si cadascú de nosaltres demana consumir energia verda a casa nostra, a la llarga ens hauran d'escoltar.

Si cadascú de nosaltres inverteix una petita quantitat és possible engegar projectes de generació a partir de fonts renovables (Biogàs, solar, vent, etc.) de manera independent, sense dependre de res més, només de la nostra voluntat.

Som Energia vol ser una eina que permeti caminar cap al futur que volem, i que comencem a fer-ho a partir d'ara mateix!

Per què ser soci/a de Som Energia:

1. Perquè tothom hi pot participar i tenir accés a l'energia d'origen renovable.

2. Perquè pots invertir directament en projectes renovables per desenvolupar una economia sostenible.

3. Perquè ets copropietari/a i tots els membres tenen igual vot amb una única aportació retornable de tan sols 100€.

4. Per guanyar independència de les grans companyies energètiques.

5. Per gaudir d'un millor servei, amb informació veraç i amb un tracte personal.

6. Perquè és un model de negoci òptim al ser:

a. sense despeses en publicitat

b. sense grans sous a directius

c. amb oficines modestes i eficients

d. amb una gestió i comunicació via web

7. Per crear un moviment social a favor de les renovables i la participació ciutadana.

8. Perquè no són només paraules, amb Som Energia passes a l'acció fent un consum responsable i fent inversions directes per generar bona energia.

Els valors de Som Energia:

Els valors que volem promoure són: 

• Membres implicats i oberts a la participació: els socis i sòcies poden participar aportant coneixement, diners, béns o treball.

• Transparència i control democràtic: tots els socis/es tenen un vot, independentment de la seva contribució econòmica. 

• Participació financera de tots els socis/es: petites aportacions de molts socis/es ens donen el poder financer i popular per promoure els nostres projectes. 

• Autonomia i independència: establirem col·laboracions amb altres projectes però sempre segons els nostres criteris cooperatius.

• Educació i informació: Volem promoure una nova cultura energètica i l'acceptació de l'energia renovable.

• Col·laboracions amb altres cooperatives: Fomentem la cooperació amb altres cooperatives existents, siguin o no de l'àmbit energètic per assolir els nostres objectius comuns.

• Enfocament a la comunitat local: promoure la creació de llocs de treball relacionats amb l'energia renovable, contribuint a la creació d'una economia veritablement sostenible.

Per a més informació:

http://www.somenergia.coop/

La Comissió Ecològica.

Els tòxics domèstics

Analitzant la composició de les nostres deixalles, podem descobrir un progressiu augment de la toxicitat dels diferents residus domèstics.

En la majoria dels casos, es tracta de la utilització camuflada de residus procedents de processos petroquímics, etiquetats com a simples productes innocents i salvadors de la vida domèstica. Aquesta línia de productes rep el nom de tòxics domiciliaris i, més concretament, el de "química dolça". És molt comú el fet de trobar a qualsevol supermercat o botiga especialitzada infinitat de productes d'aquesta mena: netejadors per a la llar, materials per fer bricolatge, insecticides, articles de papereria, pintures,... Però paradoxalment, una vegada s'han utilitzat, les restes i els envasos degraden el medi ambient i posen en perill la nostra salut.

Per tal d'evitar la degradació del nostre medi i la nostra salut, podem buscar i triar solucions alternatives que siguen més respectuoses i saludables, ja que d'aquesta manera eliminarem el focus de contaminació a tres nivells: en el procés de producció; en l'ús domèstic i en els residus resultants, la majoria d'ells, tòxics i potencialment perillosos.


La comissió ecològica.

Els envasos

Tot i que la funció original de l'envàs és la de protegir, conservar i informar sobre els productes, només una part de l'envàs compleix aquesta funció, mentre que la resta respon a criteris de màrqueting i publicitat. Per tant, l'alternativa a la generació de residus consisteix en la reducció d'envasos d'un sol ús i utilitzar només envasos retornables després de fomentar el granell.

A continuació teniu uns eco-consells sobre els nostres hàbits de consum que, ben segur, us poden ser útils:

Eviteu:

• Les bosses de plàstic, doncs representen un greu problema als abocadors.

• El suro blanc (poliestiré expandit), ja que no es recupera ni es recicla a l'actualitat. A més a més, per a la seua expansió s'utilitzen organoclorats.

• Les làmines d'alumini suposen un consum energètic molt elevat i actualment no es recuperen ja que no es reciclen.

• El PVC i el PET. Dels dos migren partícules de substàncies perilloses com són els ftalats.

• Els aerosols. Actualment els envasos són d'alumini i el propelent és HCFC's, el qual contribueix a l'efecte hivernacle.

• Les llaunes de begudes, doncs el cost energètic és molt elevat.

• Els tetrabricks estan formats per tres materials: plàstic (PEBD, polietilé de baixa densitat), paper i alumini. Actualment tan sols es recicla un 5% dels consumits.

• La vaixella de plàstic. Pot ser molt còmoda però genera un gran volum de deixalles que acaben als abocadors.

Trieu:

• El cabàs, el carret i les bosses de tela. Podeu utilitzar-les moltes vegades sense produir residus.

• El granell als productes frescs ficant-los directament al cabàs.

• Paper d'estrassa o similars. Una vegada utilitzats, si estan nets tira'ls al contenidor de paper, si estan tacats, al de fem.

• Les ampolles de vidre són retornables i no produeixen residus. A més a més, el cost per litre és més barat.

• Els polvoritzadors no utilitzen gasos perillossos i l'envàs sol ser de plàstic PEAD (polietilé d'alta densitat), el qual es pot recuperar.

• El vidre retornable és l'envàs més cològic i el seu reciclatge ja es troba implantat des de fa anys.

• La vaixella de vidre pots utilitzar-la totes les vegades que vullgues sense produir residus.

Esperem que us siga de profit.
La comissió ecològica.

Els residus

"Usar i tirar" és el lema de la societat actual. No sols en l'alimentació, també en la resta de productes: cotxes, electrodomèstics, mobles, roba,... cada vegada de pitjor qualitat, per tant, de menor duració, amb la qual cosa s'agreuja cada vegada més el problema del fem. Aquest fet implica elevades partides pressupostàries per part dels municipis, destinades a la gestió i tractament dels residus, a més dels costos sanitaris i ambientals que es deriven dels sistemes utilitzats en l'actualitat.

El fem és un element quotidià, però per a la majoria de les persones la relació amb els seus propis rebutjos acaba en el moment de dipositar la bossa de fem domèstic i les andròmines urbanes als contenidors municipals, tot i que el més normal śe que acaben en solars o voltants de la població, amb l'aparició dels focus de contaminació que aquest fet comporta.

A l'estat espanyol produïm vora 1,5 kg. deixalles domèstiques i 3,5 kg de residus sòlids urbans per persona i dia. I aquesta xifra augmenta progressivament any darrere any. A la comarca de l'Horta hem passat de produir 0,25 kg. /hab. /dia als anys setanta, amb una composició majoritàriament de matèria orgànica i fraccions menudes de paper i metalls, a quasi 2 kg. /hab./ dia a l'any 2012. S'ha produït una reducció en matèria orgànica amb l'augment de plàstics, envasos mixtos, metalls, vidre i sobretot tòxics domèstics.

Parlar de "fer un consum responsable"; significa tindre en compte diferents idees a l'hora d'adquirir un servei o bé de consum:

• Conèixer les relacions sociolaborals de les persones que elaboren els productes.
• Avaluar les repercussions ambientals del producte des de la seua elaboració fins al procés final: l'abocament.
• Desenvolupar accions personals i col.lectives que permeten reduir la generació d'envasos i embolcalls.

Un dels objectius de la comissió consisteix en informar i proposar idees per a la reducció de deixalles en el seu pes, volum i toxicitat així com en la reducció del nivell de consum i la conscienciació ambiental com a principal i prioritari pas per tal d'arribar a una major qualitat de vida. Encara que semble complicat, en realitat és molt senzill, simplement hem d'utilitzar el nostre sentit comú.

La Comissió Ecològica

Les Falles

En plena setmana fallera, des de la Comissió Ecològica hem considerat el fet d'informar sobre un tema que no es pot obviar i que, des de molts focus ecologistes, ja es denuncia des de fa anys: l’alta emissió de gasos a l'atmosfera derivada de la celebració de la festa valenciana, sent el diòxid de carboni (CO2), el gas d'efecte hivernacle més abundant, el principal protagonista. Aquesta contaminació ve provocada, principalment, per la crema de les múltiples Falles (que es produeixen a molts punts de la geografia valenciana la nit del 19 de març) i que creen una enorme emissió de gasos a l'atmosfera sobre la qual no es té cap mena de control per part de les autoritats pertinents. Una de les causes d’aquesta excessiva contaminació atmosfèrica ve condicionada, sobretot, pels materials amb què es fabriquen les falles en l'actualitat, més lleugers, barats i manejables, però molt més nocius per al medi ambient i que tampoc están sotmesos a cap tipus de revisió, vigilancia o inspecció.

A Les Carolines estem conscienciats en aquest aspecte i tractem de celebrar una festa de caràcter sostenible, confeccionant les nostres falles amb material reciclat i no contaminant gràcies, sobretot, a la inestimable col•laboració de les famílies.

La Comissió Ecològica.

Nova campanya

La passada setmana s'encetà a l'escola la nova campanya relacionada amb la separació dels residus. Aquesta té la finalitat, per una banda, de conscienciar l'alumnat de la importància de separar bé totes les deixalles i, per altra, de quina manera influeix al medi el fet de no fer-ho correctament. Per tal de dur el registre, cada classe compta amb una graella on s'apunta, al final del dia, si els residus estan correctament separats o no. Així doncs, les classes que hagen aconseguit una correcta separació durant tot un mes, seran guardonades amb una bandereta verda que lluirà a la porta i on figura el següent escrit: Aquesta classe separa correctament els residus. Enhorabona!

La Comissió Ecològica.

Benvinguda al blog

Estimats amics i estimades amigues del planeta Terra:

Des de la Comissió Ecològica hem creat aquest blog on recollirem totes aquelles activitats, accions i informacions diverses encaminades a aconseguir una escola més ecològica, conscienciar el nostre alumnat que són elles i ells qui han de conservar i salvar el planeta, seguir la regla de les 3 R (reduir, reutilitzar i reciclar) i millorar el nostre entorn.

La Comissió Ecològica